Josep M. Altimir i Cruells

Vaig néixer l'any 1929 aquí a Balenyà-Estació a una casa que el meu pare s'havia fet construir a la vora del camí del Feu. L'edifici constava també d'una petita fàbrica d'embotits que es deia “Can Llorenç”, que era el nom del meu pare.

L'any 1936, quan jo tenia 7 anys, va començar la Guerra Civil, que degut a la meva curta edat no tenia gaire consciència de la seva gravetat. Acabada la guerra, l'any 1939, jo en tenia deu i em varen portar a fer els estudis de primària al col·legi Valldemia de Mataró. Intern durant 5anys. Els meus pares podien triar si m’inscrivien a "Comerç" o Batxillerat, i em varen apuntar a “Comerç”. Vaig fer un curs d'ingrés i quatre de "Comerç” , i d'aquí cap a fer llonganisses.  Però mentre van durar els estudis, durant les vacances d'estiu anava a fer piano amb una professora de Tona: la Sra. Maria Montserrat de Can Pubill.

Als 16 anys, l'ambició del meu pare per guanyar més diners, ens va portar a tota la família cap a Pamplona a muntar una altra indústria d'embotits, que per cert, no en vàrem pas quedar gaire contents. Com diem els catalans "ens hi vàrem fer més savis que rics". I vàrem tornar cap aquí.

Però a Navarra vaig començar a sentir i descobrir l'acordió, i això em va servir perquè acabés comprant-me'n un, i buscar un professor que m' ensenyés el seu maneig. I el vaig trobar. Va ser el Sr. Marcelino Otaegui, un basc que s'havia instal·lat a Pamplona, que llavors acabava de guanyar el campionat d'acordionistes del seu país. Com que jo tenia una base de piano, no em va costar gaire entrar a l'acordió.

L’any 1951, pel meu compte vaig engegar un negoci d'embotits aquí a Balenyà: "Can Miralti" i el 1959 era vaig casar. La família, 3 fills, el negoci; la música va quedar totalment arraconada.

No va ser fins l'any 1985 quan la vaig reprendre fent-me càrrec del Grup Bonaire: 6 noies de Tona que estaven aprenent acordió; nou anys aproximadament. Uns anys de Caramelles i Ball de bastons a Taradell.

L'any 1998 fins al 2004 professor d'acordió a l'Escola Associació Amics de la Música L’Arpa de Taradell. Del 2005 al 2009, professor a l’Aula de Música de l’Escola “La Muntanya” d’Aiguafreda.

Vaig haver de deixar de fer de professor, perquè en aquest país, es veu que ser jubilat és incompatible amb fer de professor.

I aquí teniu la història d’un pobre músic de carrer, que sempre que puc toco el que sé...


(entusiasta) Agost '13