M.Teresa Flotats Espel

    

LA MEVA PRIMERA POESIA

Era un vespre qualsevol, potser una mica amb més estres que d'altres. La mama i els germans estaven acampats a Gósol, al peu mateix del meu Pedraforca , la muntanya enigmàtica potent gegant, dels meus records d'infantessa, dels meus somnis d’adolescent... Que va ser l'enveja, la enyorança ... o sols un garbell de sentiments que em varen fer agafar la ploma i escriure

Jo vaig néixer en una llar
on el sol i somreia
on el dia de demà
no ens mostrava pas l' esquena

Hem vaig adonar que la lletra escrita era perillosa, al canvi els poemes són lliures.

Quant un batlle ens va voler canviar el nom jo escrivia

..... bufeu mil vents a l'hora
bufeu amb tot l' afany
que no hi quedin senyeres
ni escuts ni noms estranys
doncs si ha nascut un poble
de quatre municipis
no deixa de ser poble
malgrat el vostre afany

Amb la poesia he plorat, he rigut, m'he enfadat, he somiat, però sobretot m'he sentit viva. no es gens estrany docs que quant vaig complir 60 anys els meus fills editessin amb les poesies que varen trobar més a ma aquest llibre que avui heu trobat en un racó.

 


(veu ferma) febrer-març'14